Notaria Estañol

Història del notariat andorrà PDF Imprimeix Correu electrònic
Índex d'article
Història del notariat andorrà
Evolució històrica
Situació actual
Totes les pàgines

Tot i que en els seus orígens el notariat als territoris de la Corona d’Aragó i els altres regnes medievals presenta trets bastant similars, les particularitats nascudes al llarg dels segles fruit de les especials característiques de la seva singular evolució política, religiosa, social o econòmica, han tingut una importància cabdal en la consolidació d’un sistema propi de fe pública notarial i en l’establiment d’una diferent organització col·legial. 

No és menys considerable la influència que en alguns llocs pot haver tingut en la manera de fer dels notaris la coexistència de les cultures cristiana, jueva i musulmana, amb estructures socials impermeables i necessitats completament diferents.

La fesomia del notariat andorrà és també resultat d’aquest trajecte secular, però es pot dir amb naturalitat que més que enlloc i de la manera més visible, la prestació del servei notarial segueix les passes de l’organització política i el repartiment de poder en aquestes valls pirinenques.

La Llei del Notariat 28 de novembre de 1996 i el Reglament de 20 de febrer de 1998 representen un abans i un després d’aquest llarg camí, però encara en trànsit dins un procés de globalització on es barregen en fràgil equilibri el desig de protecció dels interessos propis amb la influència que arriba de realitats supranacionals i dels fòrums internacionals. 

El present treball comença a finals de 2002. Amb motiu del 664 aniversari del primer testimoni documental del Col·legi de Notaris de Cervera, el mes de desembre d’aquell any la Fundació Roca Sastre havia d’organitzar juntament amb la UNED i la Universitat Pompeu Fabra unes jornades d’estudi amb el tema Juristes i Notaris i la seva Organització col·legial, un cicle de conferències destinat a historiadors i a estudiosos interessats en la manera d’organitzar-se els notaris i de prestar els seus serveis professionals.

El programa inicial anunciava ponències centrades en els col·legis notarials de Catalunya, dels territoris històrics de la Corona d’Aragó i del Regne de Castella. Inexplicablement, però, no dedicava cap atenció als notaris d’Andorra.

Segur de l’interès que el tema podia despertar, vaig contactar els promotors de la iniciativa per a fer-los conèixer algunes de les peculiaritats nacionals i per a suggerir la participació del notariat andorrà en les jornades.

És de justícia remarcar que van ser molt receptius i que amb total disposició de seguida van acceptar fins i tot modificar un programa que ja estava imprès per afegir-hi una ponència específica per al Principat.

El resultat és més o menys el que ara es presenta. 

Val a dir que les dades d’aquesta cronologia històrica no són fruit d’una personal investigació. La meva aportació ha estat simplement reunir la informació i organitzar-la de forma esquemàtica per a donar una idea de l’evolució a través dels segles del sistema andorrà de fe pública.

Han estat de gran utilitat els treballs de Laureà Pagarolas Sabaté i Susanna Vela Palomares, recollits en el llibreProtocols Notarials de l’Arxiu Històric Nacional (2002), pal de paller en la preparació d’un text que s’ha completat amb dades històriques del país obtingudes en la consulta de llocs d’Internet i de diferents obres i treballs que ara ja m’és impossible recordar.




L'Exposició de Motius de la Llei del Notariat de 28 de novembre de 1996 recorda que "la figura del notari està profundament arrelada a la història jurídica del país, i es remunta al segon Pareatge de 6 de desembre de 1288".

Efectivament, la formació de l'actual sistema constitucional andorrà comença amb la signatura dels Pareatges de 1278 i de 1288, veritables sentències arbitrals a partir de les que les Valls d'Andorra passaren a ser dependents del cosenyoriu constituït entre el Bisbe d'Urgell i els descendents polítics dels Comtes de Foix.

El Notariat és present en la delimitació dels perfils de l'Estat des dels primers dies, i s'ha mostrat un vehicle decisiu en la preservació del dret nacional i en la consolidació d'unes tradicions jurídiques que han estat i són encara avui representatives d'un bon manat d'institucions específiques del país.

1.- Gènesi del cosenyoriu. Integració de les Valls d'Andorra al Comtat d'Urgell.

711: a partir d'aquest any, els àrabs entren a la Península ibèrica.

714: a rel de la invasió sarraïna, molts habitants de les comarques catalanes del sud es refugien a les terres de muntanya.

714-732: els exèrcits àrabs arriben a Tolosa, Narbona, Carcassona i Nimes

732: el rei franc Carles Martell derrota l'exèrcit àrab a Poitiers i fixa el límit de penetració dels àrabs en terres franceses. El Pirineu resta sota domini àrab uns setanta anys.

785: els habitants de Cerdanya i Urgell lliuren les seves ciutats a Carlemany. Continuen produint-se incursions aïllades dels exèrcits àrabs.

793: en una d'aquestes ràtzies, els sarraïns penetren fins Narbona i Carcassona. De tornada segueixen el curs del Segre, devasten La Seu d'Urgell i destrueixen l'antiga catedral.

La fragilitat de la barrera muntanyosa dels Pirineus (trencada en moltes ocasions pels exèrcits àrabs) i elproblema religiós (la difusió de l'heretgia de l'adopcionisme pel Bisbe Fèlix d'Urgell, antic abat del monestir de Sant Cerni de Tavèrnoles, feia perillar els dogmes de la doctrina oficial) van obligar els monarques carolingis a intervenir

Sotmetiment de les diòcesis catalanes a l'església carolíngia de Narbona.

Penetració territorial dels reis francs fins a formar l'anomenada Catalunya Vella (812).

Sota domini franc, els habitants de la Catalunya Vella gaudeixen de privilegis: es garanteix el respecte a la propietat privada, el manteniment de la llei visigòtica, les facultats d'administrar-se justícia, les limitacions de tributs i la restricció del servei militar a la defensa local.

843: els reis carolingis concedeixen al seu vassall, el comte Sunifred d'Urgell, la propietat privada de les Valls d'Andorra.

2.- Consolidació del domini territorial dels comtes (843 - finals del segle X).  

3.- Del senyoriu dels Comtes d'Urgell al senyoriu eclesiàstic (finals del segle X - primera meitat del segle XII). El desinterès dels comtes per les terres del Pirineu, motivat pel desplaçament dels centres econòmic i polític cap al sud del comtat a rel de l'expansió territorial i dels beneficis derivats de la conquesta de terres ocupades pels musulmans, va generar una veritable cessió del poder comtal als bisbes d'Urgell.

952: es comença a entreveure aquest procés de transmissió a favor dels bisbes quan, amb motiu de la consagració de l'església de Sant Feliu i Sant Martí de Castellciutat, el comte Borrell atorga al bisbe d'Urgell els delmes que el comte percebia de les Valls d'Andorra, el castell i l'església de Sant Vicens d'Enclar i uns alous a Encamp i Canillo.

988: el nou bisbe d'Urgell, Sal·la, i el comte Borrell signen una permuta per la que el bisbat rep noves terres a Lòria, Santa Coloma, Andorra la Vella i Ordino.

1000: gràcies a les donacions comtals, els bisbes disposen ja d'un bon patrimoni territorial arreu de les valls andorranes (Sant Julià de Lòria, Santa Coloma, Andorra la Vella, Encamp, Canillo i Ordino, el castell i l'església de Sant Vicens d'Enclar i la potestat de cobrar els delmes de tot el territori).

1040: es completa el mapa de les possessions de la diòcesi d'Urgell a Andorra gràcies a la donació de la parròquia de La Massana per part d'Ermengol II.

1133: finalitzen els traspassos (Ermengol VI dona al bisbe tot allò que tenia per dret o usatge a les Valls d'Andorra) i es completa el procés de canvi en benefici dels bisbes d'Urgell, que esdevingueren els veritables senyors de les Valls d'Andorra.

Aquestes adquisicions, unides a altres territoris que ja tenien en diferents punts del bisbat, convertiren l'Església en un dels propietaris més importants del comtat d'Urgell.

4.- Convivència de l'Església amb les famílies nobles (Caboet i Castellbò).

La rivalitat dels bisbes amb el vescomtat de Castellbò portà molt sovint a episodis de violència, principalment per dues causes: les divergències sobre la propietat de la terra i les lluites religioses motivades per l'expansió del catarisme.

Inicis del segle XI: el bisbe signa una aliança amb els Caboet, que reben en feu les Valls d'Andorra. Els successius hereus de la casa dels Caboet foren fidels vassalls dels bisbes d'Urgell ininterrompudament fins finals del segle XII.

1185: el matrimoni d'Arnalda, filla única i hereva del patrimoni de la Casa Caboet, amb Arnau de Castellbò, traspassa tots els drets i propietats dels Caboet al vescomtat de Castellbò, convertint el vescomte en vassall del bisbe i, pel que fa a les Valls d'Andorra, en feudatari seu.

1208: Ermessenda, filla única i hereva del patrimoni de la Casa de Castellbò, es casa amb Roger Bernat de Foix.

1226: al morir Arnau de Castellbò, el senyoriu andorrà, que està integrat en el patrimoni Caboet-Castellbò, passa al comtat de Foix.

1226-1278: els Foix es neguen sistemàticament a reconèixer el bisbe d'Urgell com llur senyor. S'inicia unperíode de lluites i violència entre els bisbes i la casa comtal francesa.

1278. Primer Pareatge (Lleida, 8 de setembre de 1278.

Jurídicament: és un acord entre dos senyors feudals en relació a les seves pretensions sobre Andorra.

Políticament: és una transacció signada per ambdues parts (el bisbe hagué d'admetre el comte com associat en l'exercici del senyoriu andorrà; i el comte hagué de renunciar a part d'allò adquirit violentament ignorant el vincle de vassallatge respecte de la mitra). El pareatge pressuposa equiparació de poder entre dos senyors. La relació de vassallatge esdevingué purament formal: tot i que del contingut del pareatge es desprèn la condició de feudatari del comte respecte de la Mitra, els avantatges del vassall semblen superar els del propi senyor.

1288. Segon Pareatge (Puigcerdà, 6 de desembre de 1288). Completa l'anterior i hi afegeix dos nous articles dels quals un, el quart, dedicat al nomenament de notaris

5.- El nomenament de notaris.

Fins l'any 1288 no havia estat regulada la funció notarial, que quedava en mans dels capellans i representava un instrument de control econòmic de la comunitat parroquial en mans de l'estament eclesiàstic. A partir d'aleshores, el nomenament de notaris és compartit de forma igualitària pels dos cosenyors.

1. Els notaris han de ser designats pels cosenyors de forma conjunta i de mutu acord (super dicta creatione dicti notarii dicimus, pronunciamus et ordinamus, modo quo supra, quod dominus comes predictus et dominus episcopus et eorum successores ponant, creent et statuant in dicta valle simul tabellionem seu tabelliones, secundum quod eis videbitur faciendo).

2. Correspon als notaris l'autorització de testaments, codicils, contractes i qualsevol altre document públic, en els quals faran constar que els instruments han estat fets per autoritat conjunta dels cosenyors (in instrumentis confectis nominentur et dicant scriptores quod dicta testamenta, instrumenta, codicillos et alias scripturas publicas auctoritate conficiunt utriusque).

3. Les quantitats procedents del nomenament de notaris, de la venda o concessió emfitèutica de l'ofici i del cànon anual pactat s'havien de repartir entre els cosenyors al 50% (medium per medium perpetuo dividatur).

4. Cas d'incórrer en falsedat o en qualsevol altre delicte, la potestat d'imposar penes corresponia per igual als dos cosenyors. Si la pena era econòmica, la percepció o remissió corresponia per igual a tots dos senyors o als seus successors.

5. S'afirma que la prerrogativa del comte en el nomenament de notaris s'ha d'entendre com una prerrogativa annexada a la potestat que deriva de la seva condició de senyor que posseïa en feu les Valls d'Andorra.


Durant els segles XIV i XV el nomenament i destitució del notari (fins un moment indeterminat del segle XVIII només se'n nomenava un) va continuar corresponent conjuntament al bisbe d'Urgell i al comte de Foix.

El notariat medieval andorrà presenta les mateixes característiques que el notariat català, especialment que els notaris vinculats a la mitra d'Urgell i a l'escrivania dels comtes de Foix:


Apliquen les mateixes fonts del Dret.

Tenen competències tant en l'àmbit judicial com extrajudicial.

Intervenen en la Cort, com a secretaris judicials, juntament amb els veguers i els batlles senyorials, el jutge i el saig. Tal és la seva intervenció que en 1456 una sentència dels representants dels cosenyors els prohibeix de manera explícita que facin de jutges en les causes i processos judicials.

El fons notarial del Tribunal de Corts aplega els protocols notarials, llibres especials i escriptures en un total de 380 volums a partir de 1393.

El càrrec de notari té la consideració d'alienable.

Com era usual en altres indrets, el caràcter patrimonial de l'ofici notarial permet que el càrrec de notari passi de pares a fills, constituint-se veritables nissagues familiars. S'accepten les delegacions i les substitucions en el càrrec.

Els honoraris notarials es determinen per l'autoritat.

1356: els veguers comtal i episcopal fixen els aranzels com a resposta al requeriment dels representants de les parròquies, que se sentien desprotegits davant els honoraris que imposaven els fedataris. El mateix any foren confirmats pels cosenyors.

Consten de 62 apartats (ateses les seves amplitud i detallada casuística, sembla probable que fossin copiats d'altres vigents a alguna gran ciutat, ja que són desproporcionats a l'activitat de les valls d'Andorra).

Per norma general s'estableixen tipus fixes, excepte en matèria de testaments i donacions, en què els drets són proporcionals (al contrari que els actuals).

Imposen al notari tenir domicili i residència continuada a Andorra i visitar una parròquia a la setmana per exercir la professió.

Durant el segle XVI i començament del XVII continua vigent, gairebé sense modificacions, el sistema notarial nascut dels Pareatges. El decurs del temps, però, havia deixat entreveure el mal funcionament de les escrivanies, motivat en part pel fet que els notaris nomenats pels cosenyors acostumaven a ser forasters, que en acabar la seva activitat s'emportaven els protocols amb el conseqüent perjudici per als habitants del país.

Per reduir la discrecionalitat dels cosenyors i corregir aquella disfunció, en 1607 es canvia de manera de fer i s'instauren dues modificacions importants:

a) se substitueix el sistema d'elecció conjunta per altre d'elecció alternativa: l'elecció continuava corresponent als dos cosenyors però alternativament, una vegada a cada un, a mesura que es feia necessari proveir les vacants.

b) es consolida la Doena: a petició dels cònsols, consellers i prohoms d'Andorra, es concedeix al Consell General la facultat de presentar dues candidatures d'entre les quals el senyor n'elegiria el notari, que serà únicper a tot el territori i exercirà el càrrec amb caràcter vitalici.


Durant els segles XVII i XVIII se signa el Tractat dels Pirineus i comença la Revolució francesa. Es tracta per a Andorra d'un període de certa estabilitat i consolidació que afavoreix la recopilació dels usos i costums nacionals en dos textos de referència: el Manual Digest d'Antoni Fiter i Rossell (1748) i el Politar Andorrà d'Antoni Puig (1763).


El Manual Digest dedica el capítol VII a tractar "De la Escrivania publica de las Valls de Andorra, Escriva, o Notari, Obligacions y Salaris". Es destaquen com a principals aspectes:

1. El notari serà únic per a tot el territori (En las Valls de Andorra no pot averhi sinos una Notaria, o Escrivania publica, la qual regenta y guberna un sol notari, o Escriva publich Elegit, y Creat tal per los Princeps com direm despues).

2. El notari ha de ser preferentment natural d'Andorra (... entre altras disposicions, y instruccions. que ha de pendrer per ara, y pera sempre es: 1º. Que lo Notari o Escrivà de las Valls (si es posible) sia natural de las mateixas Valls ...).

3. El notari és nomenat amb caràcter vitalici.

4. El Consell General presentarà la Doena al copríncep a qui correspongui fer l'elecció.

5. El nomenament correspon alternativament als coprínceps (tant si el notari és nomenat per un o per altre, l'instrument s'autoritza amb la mateixa fòrmula: Authoritate Ordinaria et condominorum Vallium Andorrae Illmorum. Episcopi Urgellen. et Comitis Fuxi, Notarius publicus dictarum Vallium).

6. Exerceix funcions judicials i extrajudicials.

7. Se'l qualifica de fedatari públic.

8. Se li imposen obligacions en matèria d'organització d'arxius i de custòdia de documents.

9. Es prohibeix que els documents notarials surtin de l'escrivania (Que si lo notari, o Escrivà es foraster deu al temps de marchar, o de mudar sa havitacio fora delas Valls deixar los papers, que aura rebut en ellas, com a notari, com son Manuals, tots instruments de Contractes, tots papers judicials, procesos Civils, y Criminals etc. ...

10. Es fa obligatori exposar públicament els honoraris.

11. Està obligat a disposar d'un armari per al dipòsit de les armes i dels objectes confiscats als malfactors.

12. Se li imposa una visita anual de control.

13. Es determinen també els honoraris notarials en allò que respecta la seva funció judicial.

1769: per corregir els excessos observats en matèria d'intervenció dels eclesiàstics en la redacció de documents, un decret del bisbe d'Urgell imposa limitacions als rectors, que en el successiu només podran autoritzar actes de darrera voluntat.

1786: tot i que la pèrdua del llibre d'actes del Consell General corresponent a aquest període no permet determinar el moment exacte, sembla que en 1786, a causa probablement de l'augment de la feina notarial derivada de la prohibició imposada als eclesiàstics, s'incrementa el nombre de notaris fins a dos i s'adapta el règim de la Doena: a partir de llavors, el Consell General presentarà dos candidats, però no de forma alternativa a un o altre copríncep, sinó separadament a cada un dels dos o a aquell a qui correspongui fer l'elecció per raó de la vacant.


Durant els segles XIX - XX no es produeixen gaires canvis. La inexistència d'una norma equiparable a la Llei espanyola del notariat de 1862, fa que la institució notarial andorrana conservi els seus trets tradicionals fins la Llei del Notariat de 1996 .

1853: es preveu un control anual de l'activitat notarial per part del Consell General (comprovació en matèria de lliurament de còpies dels instruments del protocol).

1888: els notaris proposen al Consell l'aprovació d'un reglament encaminat a regular la pràctica notarial i a vetllar per la transmissió i conservació de protocols (elaboració d'índex, control dels protocols, enquadernació dels volums, propietat pública dels protocols, transmissió dels protocols, sistema de redacció d'escriptures, drets de les vídues de percebre la meitat dels honoraris generats pel lliurament de còpies). Aquest reglament no fou aprovat.

1889: la greu situació econòmica motiva la congelació dels honoraris notarials (lo miserable país andorrà de cuatre o cinch anys atràs ... tot lo país està en estat de decadència).

1900: el Consell General acorda que en morir un notari, els manuals que deixa han de passar al successorsense cap remuneració (titularitat pública dels protocols).




Els canvis estructurals que exigia la Constitució de 1993 van fer inevitable una reforma integral del notariat.

El mateix any 1993, la Llei Qualificada de la Justícia ho anunciava en la seva Disposició addicional al disposar queper mentre la llei no estableixi les condicions especials que s'hagi d'exigir als Notaris andorrans, queden confirmats els Notaris nomenats pels Coprínceps. L'activitat notarial roman totalment deslligada de la funció jurisdiccional.

Aquestes especials condicions són les contingudes en la Llei del Notariat de 28 de novembre de 1996 i en el Reglament de 20 de febrer de 1998 , que representen un canvi radical en les estructures del notariat andorrà: amb l'entrada en vigor d'aquestes dues disposicions, se separa totalment l'activitat notarial de la funció jurisdiccional i s'incorporen a Andorra els principis generals del notariat llatí.

Actualment, el notariat andorrà és membre de ple dret de la Unión Internacional del Notariado Latino (U.I.N.L) des del dia 17 d'octubre de 2004.


Darrera actualització de dilluns, 27 de juny de 2011 15:01
 

Contacta'ns

ADREÇA

Av. Consell d’Europa nº 13, 2n
AD500 Andorra la Vella
Tel. (+376) 80.12.80
Fax. (+376) 80.12.81


MAPA



HORARI

Dilluns-divendres: 9-13 h 15-17 h


FORMULARI DE CONTACTE

El notari informa


VEURE TOTS ELS ARTICLES

Qui som?

Josep Estañol Josep Estañol
Notari

Joan Joan Quimesó
Oficial
Contactar
Silvia Sílvia Riva
Oficial
Contactar
Jofre Jofre Yuste
Oficial
Contactar
Mireia Mireia Gual
Oficial
Contactar
Enric Enric García
Reproducció i còpies
Contactar
Marga Margarida Faus
Facturació
Contactar
Marta Marta Marín
Administració
Contactar
Merce Mercè Prats
Administració
Contactar
Laia Laia Codina
Recepció
Contactar
Sofia Sofia Domingos
Recepció
Contactar

Us trobeu a: Inici