Notaria Estañol

Testament PDF Imprimeix Correu electrònic

El testament és un negoci jurídic pel qual, essencialment, una persona disposa dels seus béns per després de la seva mort. Per tant, en vida, el testador segueix podent disposar lliurement dels seus béns, com si no l'hagués atorgat.

1) Característiques.

  • Unilateral: cada persona atorga el seu propi testament, és a dir que no poden testar dos o més persones en un mateix document (a Andorra, no s'accepten excepcions com el testament mancomunat).
  • Personalíssim: l'atorga personalment el testador, sense possibilitat de delegar en un tercer, ni que tingui conferits poders generals. Com excepció a la regla general, s'accepten l'herència de confiança i les clàusules de fidúcia successòria (quan l'elecció d'hereu queda a càrrec del cònjuge vidu per a què triï entre els fills comuns i els seus descendents o quan s'institueix hereu a aquell d'entre els fills que triïn els dos parents més propers, sense individualitzar-los), que pràcticament condueixen a solucions similars al testament per comissari propi d'algunes legislacions estrangeres.
  • Formal i solemne: Si no respecta les formalitats legals és nul.
  • Revocable: El testador pot canviar-lo sempre que vulgui, mentre tingui capacitat. La regla general és que el testament posterior revoca l'anterior.

2) Contingut:

  • Disposicions patrimonials: institució d'hereu, disposició de llegats, substitucions, fideicomisos i limitacions imposades a hereus i legataris, disposicions relacionades amb l'execució del propi testament (nomenament de marmessors o d'administradors de l'herència, partició hereditària, etc). No és necessari que el testador detalli o individualitzi els béns, llevat dels supòsits en què es vulgui deixar béns concrets a determinades persones.
  • Disposicions no patrimonials: reconeixement de fills o nomenament de tutor.

3) Limitacions: la llegítima. El testador pot disposar dels seus béns com tingui per convenient, respectant únicament les limitacions que li puguin venir imposades per la seva llei nacional, bàsicament en matèria de llegítima i de drets que, en determinats supòsits, la llei reconeix al consort vidu. La llegítima és una part de l'herència que, per llei, està reservada a determinades persones (els anomenats legitimaris o hereus forçosos). El testador no pot privar de la llegítima als hereus forçosos (llevat del cas de desheretament per alguna de les causes previstes a la llei) ni pot imposar gravàmens sobre la mateixa (amb algunes excepcions). La determinació de qui són legitimaris i la quantia de la llegítima dependrà de la llei personal del testador, existint grans diferències al respecte entre les diverses legislacions.

El Dret andorrà només és aplicable quan el testador té nacionalitat andorrana: si té una nacionalitat diferent, s'aplicarà la llei personal del causant.

A Andora són legitimaris els fills o descendents i, en el seu defecte, els pares o ascendents. La quantia de la llegítima és d'una quarta part de l'herència (1/4) a repartir per parts iguals entre tots els legitimaris. El testador no pot distribuir lliurement la llegítima entre les persones que hi tenen dret (si el testador deixa 3 fills, l'import de la llegítima sempre es distribueix per parts iguals entre tots 3).

4) Classes.

1. Testament notarial:

  • Testament obert: el Notari informa i assessora el testador de les diverses formes en què pot disposar dels seus béns i quines són les figures i institucions jurídiques que li permetran assolir la finalitat que pretén. Facilitada aquesta informació, el testador manifesta la seva voluntat al Notari, que és qui redacta el testament garantint que es compleixen totes les formalitats legals i que el seu contingut és ajustat a Dret. Després el llegeix al testador (llevat que aquest vulgui llegir-lo per sí mateix) i si hi manifesta la seva conformitat, el firma juntament amb el Notari i dos testimonis.
  • Testament tancat: el redacta el propi testador o un tercer. El Notari en desconeix el contingut (i en conseqüència no pot qualificar si és o no ajustat a Dret). El testador compareix davant el Notari i li lliura el sobre que afirma conté el seu testament. El Notari l'introdueix dins d'una plica en la coberta de la qual hi estén la corresponent Acta, on es limita a deixar constància de què, segons afirma el testador, el sobre introduït conté el seu testament i que aquest està firmat, amb indicació de la data i del número de fulls que conté.

Els testaments notarials es conserven en el protocol del Notari que els ha autoritzat, el qual comunica també el seu atorgament (no el seu contingut) al Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat com a màxim el dia hàbil següent al seu atorgament (art. 19 RN). Durant la vida del testador es manté absoluta confidencialitat en tot allò que aspecta l'existència i contingut del testament.

2. Testaments no notarials: és vàlid el testament atorgat davant de Rector. El testament hològraf només val quan es tracta de l'anomenat parentum inter liberos.

5) Intervenció de testimonis. La llei vigent al Principat exigeix que concorrin a l'atorgament dos testimonis majors d'edat. Hi ha diverses prohibicions per a ser testimoni que afecten bàsicament als empleats del Notari i als parents del testador en línia recta o en línia col·lateral fins el quart grau de consanguinitat o el segon d'afinitat.

6) Cost. L'atorgament de testament notarial té un cost de 94,66 €. És un preu fix, independentment de quin sigui el patrimoni del testador i de la extensió o eventual complexitat del propi testament.

7) Què succeeix quan algú mor sense haver atorgat testament?

S'obre la successió intestada i els que creguin tenir dret a l'herència han de tramitar la corresponent declaració d'hereus davant la Batllia d'Andorra (jutjat de 1ª instància).

En aquest expedient s'ha d'acreditar, entre altres extrems, que el difunt morí sense haver disposat voluntàriament dels seus béns per després de la mort i qui són els seus familiars més propers, després del qual el Batlle declara hereus ab intestato les persones més pròximes en grau segons la llei personal del difunt.

Per als nacionals andorrans, la Batllia declararà hereus els fills o descendents del difunt i, en el seu defecte, els seus pares i germans, que conjuntament són preferits al consort vidu, a qui únicament se li reconeix un dret d'usdefruit sobre la meitat de l'herència.

Darrera actualització de dimarts, 21 de juny de 2011 07:25
 

Contacta'ns

ADREÇA

Av. Consell d’Europa nº 13, 2n
AD500 Andorra la Vella
Tel. (+376) 80.12.80
Fax. (+376) 80.12.81


MAPA



HORARI

Dilluns-dijous: 9-13 h 15-18 h
Divendres: 9-13 h 15-17 h


FORMULARI DE CONTACTE

El notari informa


VEURE TOTS ELS ARTICLES

Qui som?

Josep Estañol Josep Estañol
Notari

Joan Joan Quimesó
Oficial
Contactar
Silvia Sílvia Riva
Oficial
Contactar
Jofre Jofre Yuste
Oficial
Contactar
Mireia Mireia Gual
Oficial
Contactar
Enric Enric García
Reproducció i còpies
Contactar
Marga Margarida Faus
Facturació
Contactar
Marta Marta Marín
Administració
Contactar
Merce Mercè Prats
Administració
Contactar
Laia Laia Codina
Recepció
Contactar
Sofia Sofia Domingos
Recepció
Contactar

Us trobeu a: Inici Darreres voluntats Testament